EMMA MARTINEZ
NEORREALISME
CORRENT
Al 1945 un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, va sorgir a Itàlia el Neorealisme, el corrent cinematogràfic que com a objectiu tenia; reflectir el dia a dia de la gent treballadora, els seus problemes i les seves misèries. Va durar fins al 1952, al acabar la postguerra, que ja no podia complir aquest objectius amb les seves pretencions. Moltes de les vegades no utilitzaven actors, sinó realment gent de la miseria que pogués reflectir el patiment de la postguerra en espais reals.
Tot això ja va començar un temps abans de la mà d’alguns joves contra la censura feixista del moment (Luchino Visconti, amb Ossessione (1942); Alessandro Blasetti, amb Quattro passi tra le nuvole (1942), i el binomi De Sica-Zavattini, amb I bambini ci guardano (1943).
Al 1945 ja va ser-hi quan Roberto Rossellini amb Roma, città aperta, el neorealisme obté la seva definició amb els seus tret característics.
En instaurar-se la democràcia, els punts de vista es multipliquen i ja no és tan fàcil oferir una visió "objectiva" de la realitat com pretenien els realitzadors neorealistes. Es considera Umberto D. com el darrer film del període neorealista. Per aquesta obra el seu director, Vittorio de Sica, va rebre fortes crítiques.
CARACTERISTIQUES PRINCIPALS
-
Busquen el realisme absolut, una descripció pura de la realitat, evitar cap mena de trucatge. No són documentals, però fan films de ficció molt realistes que s’apoderen del gènere documental.
-
Volen mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies però sense caure en la manipulació pròpia de l’època feixista.
-
No creen drames històrics, ni adaptacions de novel·les o el cinema d’herois, busquen mostrar persones anònimes i vulgars, les classes humils amb preocupacions quotidianes i històries íntimes i sense importància aparent.
-
Pressupostos molt baixos, cal fer les pel·lícules amb molt pocs diners.
-
No disposaven de gaire material ni estudis de rodatge, és per això que s’acostumava a rodar al carrer amb escenaris reals (no hi ha mai decorat), sense llum artificial, buscant així el màxim realisme.
-
S’utilitzaven actors no professionals per papers principals
-
No es feia servir maquillatge ni vestuaris postissos, s’usen vestuaris autèntics i reals.
-
Els diàlegs eren molt senzills i lineals.
INFLUENCIES EN GENERES POSTERIORS
Predecessors:
El neorealisme sorgeix del realisme, conté les mateixes bases ideològiques. Tot i això, la diferència la veiem que en el neorealisme s'enfoca més al que és el sistema internacional, en comptes de la naturalesa humana com ho fa el realisme.
El fin del neorrealismo va ser al 1948 llegó al poder la Democracia Cristiana, cancelando la era posbélica del romanticismo antifascista militante
Quan i com va acabar el Neorrealisme?
A la dècada dels 50 es va reforçar la censura sobre el corrent neorealista en considerar que la visió pessimista de la societat italiana no era comercial de cara al panorama internacional. La imatge que volia promoure des d'Itàlia era la d'un país més modern i cosmopolita i no tan centrat en la crítica social de la postguerra.
El Neorrealisme va anar perdent força poc a poc davant d'un cinema més personal que bevia directament del moviment. Va sorgir, d'aquesta manera, una mena de Posneorrealisme de la mà de directors com Federico Fellini i Michelangelo Antonioni, entre d'altres, que van buscar noves maneres de retratar la societat italiana a través de la pantalla.
Tot i això, gràcies al Neorrealisme, durant molt de temps el cinema italià va ser considerat un referent internacional. Va ser tan gran la seva influència que arriba fins als nostres dies, ja que li devem la nostra manera d'entendre el cinema, no només com una manera d'entreteniment, sinó com una eina de reflexió social i moral.
CARACTERÍSTIQUES DEL POS NEOREALISME
1. Visió fragmentària de la realitat: ja sigui que l'autor parli d'una realitat exterior (la ciutat, per exemple) o una realitat interior (la consciència, la ment), al postneorrealisme la realitat es considera una cosa tan gran i tan complexa que cada obra només pot abastar un fragment.
2. Defensa del fantàstic, l'imaginari i el meravellós: en el neorealisme sempre havia d'haver un referent de la realitat. Per als autors postneorrealistes, el simbolisme té moltíssima importància, igual que la ficció, i hi ha espai per a allò meravellós i fantàstic.
Il venditore di pipe
Per: Emma Martinez, Laura Graupera, Nacho Pérez, Júlia Carreño
PEL·LÍCULES
ROMA CIUTAT OBERTA
(Roberto Rossellini, 1945)
SCIUSCIÀ
(Vittorio De Sica, 1946)
LADRE DE BICICLETE
(Vittorio De Sica, 1948)
LA TERRA TREMOLA
(Luchino Visconti, 1948)
CARTELLISME
CARTELLISME
ACTORS
LAMBERTO MAGGIORANI
DIRECTORS
ROBERTO ROSELLINI
ROMA, CIUTAT OBERTS
ROBERTO ROSELLINI
ROMA, CIUTAT OBERTS
GUIONISTES
CESARE ZAVATTINI
CARACTERISTIQUES PRINCIPALS
Volen mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies però sense caure en la manipulació pròpia de l’època feixista.
No disposaven de gaire material ni estudis de rodatge, és per això que s’acostumava a rodar al carrer amb escenaris reals (no hi ha mai decorat), sense llum artificial, buscant així el màxim realisme.
Escena final de Roma, ciutat oberta (Roma Città Aperta , Roberto Rosselini, 1945).
Volen mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies però sense caure en la manipulació pròpia de l’època feixista.
Volen mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies però sense caure en la manipulació pròpia de l’època feixista.
Volen mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies però sense caure en la manipulació pròpia de l’època feixista.