
EMMA MARTINEZ
LA MAQUINA MAGRITTE
El divendres 3 de juny, vam anar al CaixaForum on vam veure dues exposicions diferents començant per la del gran pintor surrealista belga René Magritte.
Es pot gaudir d'aquesta exposició dels del 25 de febrer al 6 de juny del 2022 a una de les sales del CaixaForum de Barcelona.
tot i que haveri possibilitat de visita guiada Nosaltres vam anar-hi per lliure.
La durada no és exacte però, com més estona et quedes mirant les obres de Magritte, més coses veus.

La sala consta de un recorregut en cercle i de sala a sala les portes tenen formes corbes i amples inspirades en l'estil de l'autor. A la primera sala hi ha pintures menys figuratives i un vídeo projectat fet per ell i a les tres següents tot tipus de pintura, jugant amb la natura, el cos d'una dona, els quadres, pedres, però tot d'una manera surrealista que quasi dona la sensació de tenir sentit. Juga amb el collage i es pot veure en algunes pintures. Hi ha una sala petita, dins d'una altra, on podem veure una mica la biografia de l'autor mitjançant fotografies, n'hi ha de fetes per ell i d'altres que no. Ja que hi sóc, explico una mica sobre l'autor: René Magritte (Lessines, 21 de novembre de 1898 - Brussel·les, 15 d'agost de 1967) era un pintor belga, figura principal del moviment surrealista i del realisme màgic. Els temes estaven centrats en la reflexió sobre situacions comunicatives concretes i les paradoxes entre la percepció i representació de la realitat.
Una de les pintures que em va agradar més va ser una anomenada La violació que consisteix en un rostre d'una dona rossa amb cabell undolat llarg. La part surrealista del quadre és que, a la cara de la dona, hi ha un cos d'una dona, des dels pits fins les cuixes. Predominen els colors pastels: el blau i rosa del cel i els mugrons, el color beixe de la pell i el groc del cabell. El cel no té profunditat, i això demostra la impportància que se li vol donar a la dona, que té una anatomia més detallada amb ombres i volum. Com a significat, em puc imaginar que és una queixa cap a les persones que veuen les dones com un objecte sexual, només donant importància al seu cos i no al fet que és una persona igual, té sentiments i pot dir que no.
Personalment, aquesta exposició m'ha agradat molt perquè he pogut veure moltes obres de Magritte que no coneixia i volia conèixer. Sincerament, cada obra m'ha remogut bastant per dins, tan per bo com per dolent i ha sigut una mena de viatge sentimental durant cada obra, ja que per molt estrany pugui arribar a semblar, tots tenen un significat, més o menys profund.

